viernes, 5 de junio de 2009

dolçament
i arrastrant tot l´insomni
dels dies del maldormir
he llançat rodant suau el punt
i he tancat els ulls per a aplegar a aquell punt
en el que no hi existeix diferència entre el somni i el despertar,
on la membrana que separa el desapareixer d´este món és tan flexibles i comba
que et permeteix enronsar-te entre els dos mons.
he deixat rodar el punt, que ha aplegat fins a ala "i"
llançant-me, de sobte, a tots els meravellosos possibles.

1 comentario:

Maxi Kohan (kohanart) dijo...

que duuuuuuuulce suena el valenciano... ¿me enseñarás? valenciano o dulzura, da igual...que bello texto insomne (andamos igual), cuesta dormir, soñar y hasta despertar ultimamente...