sábado, 11 de julio de 2009

l´estiu plagat de xixarres ja no em deixa el mateix gust als llavis.
he canviat la remor de les fulles per l´insomni del tronar de cotxes.
busque per trobar moments de tranquilitat que m´allunyen del rebombori
que aturmenta al meu cap de cigró.
dis-me que hi ha a vora teua.
caminant a tentes sense saber l´objectiu és com anar clavant agulles fines
al pelmell dels peus.
dol, dol negre per tot el llançat
raspant la pedra seria capaç de perder la pell
sempre busque on hi ha, sempre alimente el que em destrueix.
a vora teua, només es menja sal .

No hay comentarios: