des d´ací, la distància no és mesura amb kilòmetres, més bé amb palmells.
glop a glop, engolint tot allò que me dic i me crec.
no hi han peus a terra
i l´esperança, per desbordant, acaba desesperançada.
el grit, el bram, forada la gola feta malbé de tants besos sense sentit.
el cau sord, ja no acull famèlicament en nits perdudes.
soletat, entre cotó i espart.
quantes voltes, voldria haver tancat els ulls, cobard, per evitar presents que no caben a les mans.
xiuxiueja el bateg arrastrat, i la por em fa tremolar si deixe el cor a l´abast d´alguna mà.