deixa´m adintrar-meen el teu alé
de quan el temps ens fugia entre els dits.
deixa´m  agafar-te la pell per llençol
per calfar-me el llaç del cor.
i fugir, en mig del suspir de la nit
quan la pell arrapa a les ungles
i les dents moseguen el bes.
Sigues la pluja dibuixant-me
sigues el record del present
aixeca´m, llançam, envolta´m
amant d´atmetla amarga
balabre al riu que m´atravesa
deixa´m
deixa´m, però sempre menys de tres metres de mi.